EL JOC EN EDUCACIÓ INFANTIL

En l’actualitat, tots els especialistes coincideixen en el valor psicopedagògic del joc en la infància. El joc possibilita un creixement harmoniós del cos, la intel·ligència, l’afectivitat, la creativitat i la sociabilitat. Aquesta concepció del joc, però, és relativament recent. No va ser fins a principis del segle XX que els pedagogs de l’anomenada escola nova van qüestionar el model pedagògic de l’escola tradicional i van proposar principis metodològics innovadors basats en el coneixement de la manera com aprenen els infants.

El model pedagògic de l’escola tradicional es basava en la instrucció, en la memorització dels conceptes a partir de la repetició, en la severitat i la serietat com a forma de relació entre l’educador i els infants. A fi de desenvolupar-se correctament, l’infant necessita relacionar-se amb altres infants i adults en contextos diferents, ja que així augmenta les possibilitats de comunicació, interacció i adaptació social. Tanmateix, en molts casos això no és gens fàcil.

La pedagogia lúdica implica crear un ambient a l’aula caracteritzat per activitats que despertin la imaginació i estimulin el pensament divergent. El model lúdic és la metodologia més adequada per a l’etapa de l’educació infantil, ja que reuneix dos aspectes complementaris: L’infant viu els aprenentatges escolars de manera lúdica, agradable i plaent. Les experiències d’aprenentatge gratificants esdevenen estímuls que motiven l’interès per aprendre coses noves.

El joc és un principi psicopedagògic (és la manera natural com aprenen els infants) i no pas un simple recurs, malgrat que utilitzar-lo com a recurs potencia el valor educatiu de les activitats. El model lúdic considera que el joc no solament és un simple element de motivació envers les tasques escolars o un recurs didàctic en què es poden plantejar les activitats educatives amb aparença de joc, sinó que és un objectiu en si mateix, ja que el punt de partida és que s’aprèn jugant i no pas que es juga per aprendre.

L’aprenentatge infantil està associat a la vivència lúdica, a partir de la qual es creen hàbits de descobriment, d’investigació i d’aprenentatge que generaran la motivació pel coneixement. El joc ha d’estar present en tot el disseny curricular com una experiència que cal garantir en el dia a dia. Mitjançant el joc, l’educador pot analitzar molts aspectes de l’infant, ja que ofereix informació valuosa sobre les capacitats lingüístiques, la comprensió del mitjà social i natural, el domini de certes destreses, etc. Igualment, li permet saber el nivell de l’infant i identificar possibles problemes de desenvolupament i socialització, actituds, valors i prejudicis, necessitats.

En la pedagogia lúdica no es tracta tant d’introduir jocs educatius a l’escola, com d’aconseguir un aprenentatge escolar lúdic. Les característiques més remarcables del model lúdic són les següents: Proporciona un ambient de seguretat emocional, necessari per poder aprendre, en què els infants se senten a gust. Evita la distinció entre treball (seriós, forma d’aprenentatge) i joc (plaer, entreteniment), ja que es pretén que el treball seriós sigui gratificant i, a la vegada, coherent amb els valors de respecte, tolerància, justícia i igualtat. Presenta activitats atractives mitjançant les quals els coneixements a assolir adquireixen significat als ulls dels infants. Evoluciona i s’adapta a requisits nous d’etapes posteriors, però dins d’un marc de satisfacció personal que fomenta la motivació per aprendre.

El joc es converteix en una activitat diferent, però valuosa i complementària de les activitats curriculars més dirigides i obligatòries. Aquestes activitats persegueixen l’aprenentatge de continguts culturals que es considera que els nens han d’adquirir a l’escola. Tanmateix, el joc i l’aprenentatge no es deixen a banda, ja que hi ha adquisicions importants que s’assoleixen en la infància per mitjà de situacions lúdiques. Per aquest motiu, cal que l’escola no ignori la importància que el joc té en la vida dels infants i que el joc sigui el seu aliat a l’hora de desenvolupar la tasca educativa. El joc i les joguines poden portar a terme o reforçar aquests aprenentatges, aportant motivació i interès.

El joc també ocupa una funció clau en el desenvolupament de comportaments socials (concretament, en el de la cooperació) i en el desenvolupament d’aspectes de la personalitat (la perseverança, la concentració, la reflexió i l’autonomia). Tots tenen una repercussió important en els aprenentatges més formals i dirigits. Quant a les conseqüències d’una gestió incorrecta del joc, sembla que si no es dóna prou material de joc als infants, se’ls limita l’experiència d’aprehensió del món; si se’ls proporciona un material inadequat per a la seva edat i les seves habilitats, se senten avorrits i frustrats, i si no se’ls dóna prou temps per jugar al seu ritme o se’ls interromp amb altres demandes, s’impedeix que aprenguin a concloure experiències i problemes.