LA LITERATURA INFANTIL:ELS CONTES

La literatura infantil es pot definir com una obra o manifestació que té com a base la paraula amb finalitat artística o lúdica que interesse a l’alumne.
Segons aquesta definició, junt als gèneres bàsics com la narrativa, la poesia i el teatre, es sumen altres com les rimes, les endevinalles,...
També aquelles produccions en les que la paraula comparteix presència amb la imatge, com el còmic. I també activitats pedagògiques i creatives com la dramatització i altres jocs.

El procés de formació de la Literatura infantil com algo diferenciat de la literatura, fa necessari establir una classificació de la literatura infantil:
-LITERATURA GUANYADA: s’engloben totes aquelles produccions que no van nàixer per als xiquets, però que amb el temps els xiquets se les van apropiar o les van guanyar (contes tradicionals, romanços…)  

-LITERATURA CREADA: és la que s’ha creat directament per als xiquets en forma de conte, poesia, obres de teatre. 

-LITERATURA PERSONALITZADA: apareixen en forma de series en les que es tria un protagonista, el fan passar per distints escenaris i situacions. En aquestes produccions predomina la didàctica sobre la literatura.

La L.I. és una forma d’expressió molt pròxima al xiquet. Des del naixement, té els seus primers contactes amb la literatura quan se li canta una cançó, narrar-li un conte,... 
La literatura és fonamental, perquè enriqueix la seua imaginació, creativitat i espontaneïtat. Enriqueix també el seu vocabulari, estimula la comprensió i expressió, afavoreix la dicció, l’articulació i entonació de les paraules, motiva cap l’aprenentatge, contribueix al desenvolupament de l’atenció, memòria i concentració pel seu caràcter lúdic i es converteix en un mitjà essencial per propiciar aprenentatges mitjançant el propi contingut tant de caràcter conceptual, procedimental com actitudinal. 

Amb la literatura infantil, es preten:
-desenvolupar destreces bàsiques com escoltar i parlar 

-desenvolupar la creativitat, imaginació i fantasia

-desenvolupar la capacitat de descripció 

-desenvolupar la memòria 

-desenvolupar el vocabulari 

-afavorir la comunicació 

-recuperar i mantindre la literatura 

-fomentar el gust per la lectura

El conte. El seu valor educatiu.

Es pot definir el conte com una obra d’art, que, a més de tindre caràcter recreatiu, és un instrument didàctic. És un mitjà d’educació informal i la funció pedagògica que cumplix, s’ha de prendre en sentit ampli. El conte infantil no deu estar ple de sermons, sinó de somnis i fantasies.
El valor educatiu del conte. Com diu Rodari “el primer coneixement de la llengua escrita no ha trobat encara cap itinerari més ric, més ple de color i més atractiu que el món dels contes”. D’aquesta manera, introduim al xiquet en el gust per la literatura, que és la base esencial per a la cultura.  
A messura que la narració o el relat són presentats, es motiva i incita als xiquets a introduir-se, mitjançant el llenguatge, en mons distints als seus. Però els contes no solament tenen interés perquè porten la ment del xiquet mén enllà del present. També el xiquet fa aprenentatges del mòn físic i social, de les coses, fenòmens i relacions, actituds, normes i valors.

CONTES PER AMPLIAR LA UNITAT DE L'ESPAI

- Papa, por favor consígueme la luna.

- De que fa gust la lluna?

- Cuento para leer a oscuras, La luna.

- Mi mundo El Universo.